La biologia acostuma a definir la vida a partir de trets com l’organització, el metabolisme, la informació o l’evolució. Però Solaris tensiona aquestes categories. Pot existir alguna forma de presència activa que no s’ajusti al patró terrestre? Potser el problema no és si hi ha vida més enllà de la Terra, sinó si la sabríem reconèixer.
La física hi afegeix una esquerda suggestiva. La vida coneguda es manté lluny de l’equilibri gràcies a fluxos d’energia, i això pot expressar-se, per exemple, amb ΔG = ΔH − TΔS. Sense energia lliure disponible, no hi ha procés sostingut. També es pot pensar la transformació contínua d’un sistema amb P = dS/dt. Aquestes fórmules no demostren que un planeta sigui viu, però sí que la vida podria ser, abans que una forma concreta, una dinàmica persistent.
