Blog 12 - Alícia i el país de les meravelles: una lectura quàntica

Blog 12 - Alícia i el país de les meravelles: una lectura quàntica

 

En les nostres experiències d’observació astronòmica, sovint arriba un moment en què l’univers deixa d’encaixar amb les categories habituals. No perquè la realitat sigui incoherent, sinó perquè el marc amb què la mirem ja no és suficient.

Alícia al país de les meravelles no és un relat infantil, sinó una poderosa metàfora epistemològica. Lewis Carroll, matemàtic i lògic, construeix un món on fallen les regles quotidianes i obliga l’observador a assumir una idea incòmoda: quan el marc mental deixa de ser vàlid, la realitat sembla absurda. No perquè ho sigui, sinó perquè l’estem interpretant amb eines inadequades.

La caiguda pel forat del conill simbolitza un canvi de sistema de referència. Les lleis no desapareixen; simplement ja no són les mateixes. Aquest desplaçament és anàleg al que es produeix en passar de la física clàssica a la mecànica quàntica, on la intuïció falla i cal un llenguatge nou. En quàntica, l’estat d’un sistema es descriu mitjançant una funció d’ona que conté possibilitats, no fets. La mesura no revela una propietat preexistent: participa en la seva concreció.

La pregunta del Gat de Cheshire“Qui ets tu?”— adquireix aquí una dimensió central. En un món on la mida, el temps i les normes varien, la identitat no pot ser fixa. L’observador no és extern al sistema; emergeix amb ell. Aquest fet connecta amb l’epistemologia contemporània: el coneixement no és una còpia del real, sinó una relació entre subjecte i fenomen.

El temps del Barreter Boig tampoc flueix linealment. S’atura, es repeteix, es distorsiona. La física moderna ja no entén el temps com un absolut universal; en relativitat i en alguns enfocaments quàntics, el temps emergeix de les relacions. Carroll no formula equacions, però anticipa intuïtivament aquest límit.

Pros d’aquesta lectura: integra ciència, filosofia i literatura sense confondre registres; ajuda a entendre que la quàntica no és absurda, sinó contraintuïtiva; i situa l’observador dins del sistema.
Contres: pot induir a lectures massa simbòliques si es perd el rigor i pot alimentar un subjectivisme excessiu si s’ignora l’estructura matemàtica.

Metacosmos proposa llegir Alícia com un mirall: quan el món no encaixa amb les nostres categories, potser no cal negar-lo, sinó aprendre a pensar diferent.

Kilian VíndelCertificació Starlight
05/01/2026