Hi ha un instant, gairebé imperceptible, en què mirar es converteix en crear. En les nostres experiències d’astronomia en allotjaments rurals de Catalunya aprofundim sovint en aquesta frontera: el moment en què la consciència no és només espectadora de l’univers, sinó part activa del seu desplegament.
El telescopi no és només una eina òptica; és un mirall. Quan observem el cel profund, també ens observem a nosaltres mateixos. Cada galàxia, cada nebulosa, és un reflex del misteri de ser.
Els físics quàntics ja ho sospitaven: la realitat no és una estructura fixa, sinó un camp de possibilitats que l’observador col·lapsa en el moment de percebre-la. El simple fet de mirar condiciona l’existència. Potser, llavors, l’univers no és un escenari extern, sinó un diàleg constant entre matèria i consciència.
L’Acadèmia Sueca de Ciències va atorgar el Nobel Prize in Physics 2022 a Alain Aspect, John F. Clauser i Anton Zeilinger “per experiments amb fotons entrellaçats que estableixen la violació de les desigualtats de Bell”. Aquest reconeixement confirma que l’observador pot jugar un paper fonamental en com es manifesta la realitat.
L’experiment de la doble esquerda n’és una de les proves més fascinants. Quan un feix d’electrons o fotons travessa dues obertures, crea un patró d’interferència, com si cada partícula fos una ona i passés per ambdues esquerdes alhora. Però, en el moment en què un observador intenta mesurar per quina esquerda passa, el patró canvia i les partícules es comporten com a objectes sòlids. L’acte mateix d’observar altera el resultat. La realitat sembla esperar la mirada per decidir-se, com si la consciència fos part de l’experiment.
En els nostres workshops d’astronomia convidem els participants a explorar aquesta idea d’una manera vivencial. Davant el silenci d’un cel Starlight, lluny de la contaminació lumínica i sovint des d’allotjaments rurals envoltats de natura, cada persona pot sentir com l’observació transforma la percepció del temps, del jo i del conjunt. Quan la ment s’atura i només resta la presència, allò que veiem allà fora sembla, d’alguna manera, veure’ns a nosaltres també.
Potser el veritable acte científic no és descobrir, sinó escoltar. No voler dominar la natura, sinó permetre que se’ns reveli. Cada observació astronòmica és, en el fons, un acte d’humilitat: reconèixer que la llum que arriba fins a nosaltres també ens defineix.
Quan l’observador defineix la seva realitat, l’univers deixa de ser llunyà per convertir-se en un espai íntim. Un lloc on la física i la consciència s’entrellacen, i on cada mirada és una creació en si mateixa.
Potser és per això que moltes persones descobreixen, durant una observació astronòmica amb telescopi, que mirar el cel també és una manera de mirar cap endins.
Si vols viure aquesta experiència, pots descobrir les nostres experiències d’astronomia amb telescopi en allotjaments rurals de Catalunya, on ciència, cosmos i territori dialoguen sota un mateix cel.
Kílian Víndel 11/11/2025
